Repás a la llengua valençiana

 Repás a la llengua valençiana

Ha passat un any, 1999, i en ell, vullgam o no, acaba un mileni segons la percepcio generalisada, i en comença un atre, el tercer mileni.

Des del principi dels milenis, que nos servixen de referencia, han passat molts anys, moltes persones i moltes llengües. Fa 2.000 anys, es dir, al principi de l’Era Cristiana, es dir quan va naixer Jesus, la gent, es dir, els valencians, considerant com a tals no nomes als habitants de Valentia, fundada sigle i mig abans, sino a tots els ibers de les actuals terres valencianes, parlaven la llengua iberica, pero ya el llati, la llengua de l’Imperi Romà, anava guanyant terreny, fins a que es va impondre, i de l’iber quedaren  prou recialles; despres les llengües germaniques dels barbars tambe deixaren restes; mes tart l’arabic.

A partir de la Conquista del Regne de Valencia pel Rei d’Arago, Jaume I, la llengua parlada pel poble valencià, independentment del seu credo i etnia, el romanç valencià, s’impon, segons l’investigadors Drs. Penyarroja Torrejón, Cabanes Pecourt, Xaverio Ballester, Voro Lopez, Gómez Bayarri, Mourelle de Lema, Miguel Angel Lledó y uns atres, i en l’esplendor economic i cultural del Regne de Valencia en el Sigle XV aplega al seu maxim historic, es el Sigle d’Or de la Llengua i de la Lliteratura Valencianes. A continuacio decadencia continuada, timida Renaixença al final del XIX i principis del XX. Des de llavors, i fins ara, a la defensiva per a evitar ser absorbida i aniquilada per la Llengua Catalana.

L’any 1999, que s’acaba, ha tingut llums i ombres. El pancatalanisme, des de les institucions academiques, docents i administratives, que domina, ha treballat de valent en el seu intent per impondre la Llengua Catalana, substituint, sempre que pot, el lexic; modificant l’estructura general i, inclus, atrevint-se, ya, en la fonetica; la llavor d’immersio i d’adoctrinament cultural, anant mes alla de lo merament llingüistic, tambe ha segut constant. Ha alvançat prou, en l’ajuda de diversos partits politics; cada pas d’ells es un retroces per a la Llengua i la Cultura Valencianes.

Els valencians, no obstant, tambe podem estar contents, culturalment totes les institucions valencianes han pogut treballar al maxim i ho han fet gracies a l’ajuda del poble i de les institucions. Lo Rat Penat ha mantingut en exit creixent els seus cursos de Llengua i de Cultura Valencianes, les seues publicacions i actes diversos per la Cultura en general. Han eixit i creixcut numeroses associacions culturals jovenils, les quals han començat a treballar en ilusio per totes bandes. Unes atres institucions tambe han fet prou coses, dins de les seues competencies.

La Real Academia de Cultura Valenciana participa en Expojove, en orientacio llingüistica; organisa el Dia de la Llengua i de la Cultura Valencianes; participà en Expolingua en Madrit i organisà un Seminari en Gandía. Entre les seues publicacions sobreix “Les Normes de d’Ortografia Valenciana o Normes del Puig o de la Real Academia”, indicador de la seua postura inalterable al respecte.

A pesar de tot, puix, un any en certa mida positiu que nos permet mirar el futur en esperança. El dosmil pot ser-ho més si nos apliquem en mes treball encara i mes ilusions. ¡Anim!

Redacción EnclaveVLC

Leave a Reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *