Bufa la Tramuntana

 Bufa la Tramuntana
Lo que es temia ha aplegat. Lo que va començar com un suau oraget, s’ha convertit en autèntic temporal de “Tramuntana”, l’aventà loca i heròica dels catalans, de Josep Pla i de tants atres.
Ara ho expelen, en la seua accepció més repelent, com Eolos mediterràneus, els que amenacen, agredixen i provoquen constantment als valencians, els que nos han furtat l’aigua i pretenen apropiar-se de la nostra Llengua, Cultura i Història. Naturalment en els esquirols de dins, que els hi ha i molts, ahí tenen a la satisfeta Acadèmia de No-es-que llengua en Ramonet al front, estretint els llaços en els esquirols “number one” ara detentant tot el poder, en la colaboració de Rita, tot siga dit de pas.
Alla demanen l’independència, l’oligarquia de tanda, és dir les classes pudients, els Pujol, Mas, etc. I ix un espontàneu, el Conseller de Justícia, i en total desvergonya ya nos integra en els Països Catalans, del futur i és que l’ignorança i la desvergonya van unides. Demana la reconstrucció d’uns medievals «Països Catalans». L’hilaritat ha segut generalisada i les crítiques des de les seues files acerbes per lo inoportunes, sels ha alvançat i els ha desmontat la “paraeta”, a la que no renuncien, encara que estratègicament volen anar poc a poc, i encara els falten uns anys mes d’acció adoctrinal en les escoles, que ara dominen en el poder absolut del que ara disponen.
La llengua valenciana és un tesor, un ben patrimonial que devem cuidar, mantindre, cultivar, pero la nostra, la que ha aplegat vixca fins a nosatres, no la d’atres gents, una atra cultura, una atra història.
És evident que dita oligarquia, refugiada en Convergència, esta pringà fins a les celles, explotant al poble espanyol, i per això, al català, i busquen desesperadament l’independència perque la disyuntiva és: independència o presó. No tenen una atra eixida. Les comissions del 3% que va denunciar Maragall estan eixint a la llum ara per l’antany cega justícia que, encara que per fi ha recobrat la vista, encara va coixa.
Desgraciadament, ací estan recolzades pel pancatalanisme, gents onnubilades encara per l’espillisme català o al seu servici. El autoodi els cega, el papanatisme els corrou. El cas és que alardegen de decència i s’embruten totalment en servir els interessos de la corrupció catalana.
La llengua valenciana és un tesor, un ben patrimonial que devem cuidar, mantindre, cultivar, pero la nostra, la que ha aplegat vixca fins a nosatres, no la d’atres gents, una atra cultura, una atra història. L’Idioma Valencià, vullguen o no.
La substitució que pretenen per a salvar la seua i construir els «Paisos Catalans» en els espúreos propòsits senyalats, no ho conseguiran si lluitem en fermea contra els de dins i els de fòra. I, junt a ella, l’Espanyola, pròpia de bona part del territori valencià i de les seues gents, la més utilisada pel Poble Valencià. La segona del món. Un bilingüisme enriquerit de la nostra cultura. La de Blasco Ibáñez, Miguel Hernández, Azorín, Gil Albert, en pla d’igualtat en la de Ausias March, Sor Isabel de Villena, Xavier Casp. Digam ¡prou ya! i parem la “Tramuntana” d’una punyetera volta. Ya vorem.

Redacción EnclaveVLC

Leave a Reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *